Ara passen dos casats:
un davant, s’altre darrere;
pareix que han venut a espera
o que ja estan embafats.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vida matrimonial
Esporles
2001
III
Te deus pensar, perque ets rossa,
que tothom te vulga bé.
Dones com tu, en trobaré
sense dobler dins sa bossa.
Jo em casaré amb un soldat
i me diran forastera
i duré es xap a darrere
i es dengue el duré a’s costat.
Mu mare, es guerrer no em dóna
una hora d’espai. M’ha dit:
-Tant de dia com de nit,
sempre an es foc ationa-.
I jo sé, i ja fa estona,
turmentant una persona
li fan dir “sí” qualque pic.