Cara de capallot vei,
treu es cap a sa finestra:
es dia que tu fas festa
va néixer el dimoni vei.
Oh estimat, que anau de coix!
¿Que heu tirada malaltia?
Jo, p’es camí, com venia,
olorava i sentia
olor de carn que pudia,
i devíeu esser vós!
Val més aquest davantal
que duus anit, Margalida,
que sa xeixa que ha coïda
enguany l’amo d’es Rafal.