Jo m’he abrigades tres pells,
anit, per plor que no ploga;
són d’anyell i d’anyeloga,
d’anyeloga, tres anyells.
Una feina et vaig mandaperò no et va caure bé:
per tomar-me s’ametler
sa destral no va taiar.
Ai, que hi fa de bon estar
dins sa cuina de ca es sogre!
Però jo no hi puc anar
perque em troben massa pobre.