Veiès a mi què em seria,
d’ets ossos donar-te es moll!
Per ses dones me degoll!
Per tu em taiaria es coll:
es meu, no: es de sa camia.

Tres dies m’han parescut
una setmana cossera;
mos pensaments en tu eren,
Joan, i no has vengut.

Estimat meu, per qualcú
hauràs rebuda la nova:
sabràs que es meu cor se troba
sens el consol de ningú.