Una cosa blanca blanca
que tota la gent escampa,
i una cosa negra negra
que tota la gent replega.
El dia i la nit.
Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!
Teniu unes segadores
lo que havíeu de mester:
fan planta en es sementer
i, com se’n van p’es carrer,
són com és ara senyores.