Sa pobresa és que Déu ama;
per això vos vui a vós;
me’n ‘niria més gojós,
si arribava a alcançar-vós,
que si alcançàs una dama.

En tenc una panereta
de carabasses de Muro.
Vols que et diga, joveneta,
que tens sa cara de suro!

Aquesta ja és sa darrera
que cantaré per aquí,
i es qui me voldrà seguir
m’haurà de córrer darrere.