Un homo vei se’n va anar,
que en aquest món no menjava,
i s’acabà una panxada
tota de carn aguiada
i cent corteres de pa;
i de vi se va acabar
una bóta congrenyada,
i d’arròs una barcada,
i no es pogué assaciar.
Molt m’agrada, i no ho creureu,
sa xuia d’un porc femella:
¿vós que me convidareu,
quan matareu sa porcella?
Si s’estimat se fa frare
i no em diu de quines ordes,
jo em faré monja a les sordes
d’es convent de Santa Clara.