Un homo vei se’n va anar,
que en aquest món no menjava,
i s’acabà una panxada
tota de carn aguiada
i cent corteres de pa;
i de vi se va acabar
una bóta congrenyada,
i d’arròs una barcada,
i no es pogué assaciar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Bona gana. Desmenjament
Sineu
554
III
Em veig venir sa ruixada.
Amor, ¿que la’m pegareu?
Emperò no la’m fareu
que no la m’hagi pensada.
El món a cop de romana
jo el te daria pesat,
si tu em daves destriat
es compte d’es grans de blat
que cuien dins un reinat
any que hi hagi bona anyada.
En parlar de rompre es cossi,
sa bugada va al bordell;
i sa segada, ramell,
¿no trobau que és bon negoci?