Aquest potecari brut, parent de sa d’ets embuis, qui pretén d’esser sabut i destrossa tots ets uis.
Apotecaris
Artà
Quan sent aquesta guiterra de la teva mà sonar, sepultada davall terra, m’aixecaria a ballar.
Si los teus superiors no em volen perque som pobra, jo, amb sa mateixa roba, n’he refuats de millors.
Soldat el vui i no més, si n’he de tenir marit: com s’ha llevat es vestit, queda un homo lo mateix.
