Vostra cara és un mirai,
Dona Maria Jusepa.
Correu la Xeca i la Meca
i no vos casareu mai.
Jo voldria que, si proves
de rallar amb atre fadrí,
fesses com un trebolí
de vent, que no en saben noves.
Son Jordi, llavò Sa Torre,
per temps serà tot un blau;
se n’entraran, si a Déu plau,
com la ciutat de Ximorra.