Per alerta que m’estigues, tanmateix t’enganaré:
entenent te donaré
que te vui, i no et voldré,
per rica i guapa que sigues.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Bellesa, Engany, Festeig, Malvolença, Riquesa i pobresa
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
5
Núm de glosa
4648
Volum
I
Núm de pàgina
271
Altres cançons relacionades
Vós sou qui amb una mentida
provau una veritat:
vós, del qui més heu amat,
sempre n’heu dit mal, garrida.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
A sa vorera de mar
caragols i petgellides.
Qui vol al•lotes garrides,
que vagi allà on n’hi ha.
Tradicionari de Mallorca
