Aquell putxet tan redó
que li diuen S’Estremera,
d’ençà que hi tenc sa quimera,
mai me cans de mirar-ló.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Constància. Fidelitat
Poble
Valldemossa
Camp Semàntic
Enyorança, Festeig, Geografia del territori, Medi rural, Muntanya i bosc, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2237
Volum
I
Núm de pàgina
135
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Quan vaig esser en es pinar,
que sa pena m'augmentava,
vaig dir: Verge Immaculada,
arrere hauré de tornar.
Tants de dies ha estat trist
que es meu cor du l’enyorança;
i ara sa meva venjança
serà dir que et desprecii.
Tradicionari de Mallorca
