Jo em pensava que ses dones
eren com sant Honorat,
que cura de mal de cap;
i elles, per fer-ne són bones.
S’homo que se posa amb dones,
sempre en surt escalabrat.

Aqueix mocador fa tres
que me vares regalar,
i jo he d’arribar a afinar
que no fa res per no-res.

Déu vuia que bon temps faça;
Déu vuia que el faça bo;
Déu vuia que t’enquantr jo
a carreró que no passa.