Jo em pensava que ses dones
eren com sant Honorat,
que cura de mal de cap;
i elles, per fer-ne són bones.
S’homo que se posa amb dones,
sempre en surt escalabrat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Algaida
Camp Semàntic
Ironia, Relacions de parella, Religió i creences, Salut i malaltia
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
4417
Volum
I
Núm de pàgina
258
Altres cançons relacionades
¿Vols que et diga mes quimeres,
i veuràs si te vui bé?
Com jo t’anomenaré,
es pins ja faran cireres.
Ja no farà cap cadena
com sa meva, cap Ferrer.
Jo sempre dic i diré,
ses hores que no et veuré,
si estàs bona, Magdalena.
Bona amor, ausent de vós,
m’han haguda de sangrar
voldria tot aquests dies
passasen de dos en dos.
Tradicionari de Mallorca
