Apreciau es favor,
al•lotes, i no falteu,
i basta que mos doneu
un robiol o flaó,
i si és panada, millor,
i més contents mos fareu;
sa bandera i tot s’honor
d’aquest ball vos ne dureu.
D’aquest poble d’Ariany
cap casa volem deixar;
vos venim a convidar
que per l’Àngel se farà,
enmig de sa plaça, un ball;
tant si és jove com si és jai,
ninguns hi heu de faltar.
Ja hem acabada sa història
que tenim aquí present.
Que Déu faci, bona gent,
que puguem cantar victòria,
i que en morir-mos, la glòria
que Déu mos tenga avinent.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Panades
Ariany
240
III
Qui té olles, prest té tests.
Un homo vei ja caduca.
Mon pare em deixà sa ruca
que ja té cinquanta anys fet.
¿Per què no em dónes a veure
es teu cor damunt sa mà?
Saps quantes coses hi ha
falses, i les me fas creure!
Cada dia dematí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí,
i de darrere sent dir:
–La jove, ¿què deu tenir,
que va tan mortificada?
−¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
ho deu haver de fer així?