Adiós, vila de Seuva
a on som nat i nodrit;
adiós, ja som partit;
mai més m’hi tornaran veure.
Com vós espigolareu,
ramellet de gran valor,
guardau-vos de sa calor
i d’es sol tot quant pugueu.
En sentir es nom de Miquel,
es meu cor ja no té saba.
¿Podré taiar d’aquest abre
branques, sa soca i sa rel?