Una al•lota ciutadana
que mesurava aigordent,
se n’anava més rabent
que una ruqueta com brama.
Aqueixa cara de ca,
peluda com la moneia,
negra com la ximeneia,
¿qui serà que la voldrà?
Jesús, de Son Fogueró!
Que estic d’enfogueronada!
Si un pic som a sa casa
i en fan a ca sa veinada,
no sortiré a mirar-lo.