Aixeca’t, berenarem,
beurem un tassó de vi,
i, quan serem p’es camí,
d’es fred no mos temerem.
Tu duràs sa guiterreta,
jo duré es violinet,
ferem una musiqueta
an aquell Bon Jesuset.
Baix d’es Molí de N’Enclua
vaig caure ben allargat;
si no ve Mestre Bernat,
a su-allà hagués derramat
tota quanta de sang duia.
Tenc s’enteniment tremendo,
però no em puc devertir;
s’hora que vaig donar es “sí”,
’guera estimat més tenir
un panadís a sa llengo.