Com me moriré diré
an es quatre que em duran
que em posin dins un celler
davall sa bóta més gran.
Un temps, com era fadrí,
pensava acabar-la’m tota.
I, ara, ran de sa bota,
a penes si tast es vi.
Es sol ja mos torna blau
la mitat per cada banda.
L’amo, ¿vós que heu de romandre?
Perque veig que no frissau.