An es colom diuen marro
quan el criden per menjar;
ses formigues per llaurar
i es moscards per tirar a carro.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Algaida
Camp Semàntic
aràcnics, Aviram, Carro, cucs i mol·luscs, Humor i comicitat, Insectes, Llaurar
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
30
Volum
II
Núm de pàgina
348
Altres cançons relacionades
Dins la mar de més endins,
que no hi pot entrar ningú,
sa Coronella va dur,
per sopar, carais marins.
Un homo, en esser tot sol,
que mena s’orde d’estreta!
Endemés, si és cuqueta,
ja té fred de juriol.
-¿A on vas, escarabat,
que fas ses passes tan grosses?
-’Xa’m passar, que vaig a noces,
que un germà meu s’és casat.
Set calderes i una olla
feren d’arròs engrogat
i encara no ha bastat.
Tradicionari de Mallorca
