Jo voldria sabre-lè
aqual ha de ser sa meva,
i jo aniria a ca seva
cada vespre a veure-lè.
Som cego de nin petit,
de com mu mare em bolcava.
Considerau, estimada,
de pena si n’he passada,
de trebai si n’he patit!
No la’m torneu alabar,
que no en té, d’alabadures!
Quatre jocs de ferradures
i dos morrals de fregar!