Com anava a festejar
a ca es parents de davant,
jo sempre me’n duia es banc
perquè no em fessen llevar.
A Na Bet li donenbrou
de moltó o de gallina,
i li han batiat sa nina
a sa font d’es carrer Nou.
Va sortir En Pere Seguí
sonant sa picarolada;
li han posat Bet Nonada.
Mai ho havia sentit dir!
En es carrer de sa Mà
t’enllestiren es papers,
perque xerrares demés,
i ara ja no hi pots tornar.
Ses jovenetes que hi ha,
si te veuen per allà
i te poren agafar,
totes te cerquen girar
sa butza a s’enrevés.