No menj brossat ni formatge
ni llet, i em fan munyir:
llaur sa vinya i no bec vi.
¿Com no m’han de fer avorrir
s’estar llogar de missatge?

Mumareta, anau a missa, de la luna, a la luna, a-la-la.
Mumareta anau a missa, jo vos ’guiaré el dinar.
Sa mare, quan surt de la missa, N’Aineta no hi va trobar.
Se’n va cap a la plaça i a ca’l senyor capità.
-Senyor capità, una gràcia que li vénc a demanar:
si hauria vist n’Aineta, que d’ahir ençà mos faltà.-
Tocaren les retirades; N’Aineta varen trobar,
tota vestideta d’homo amb uns calçons en sa mà.
-Aineta, vés a ca-teva, que ton pare al punt vendrà.
-Jo no tenc pare ni mare, més que el senyor capità.

Jo li pec costa a través
a l’arranca o la sega.
Jo no creia que hi hagués
dins es lloc d’Es Calderers
una jove tan alegre.
Diuen que En Juan d’Hortella
encara la hi troba més.