S’altre dia jo mirava
es camp de Son Julià
perque hi ’via de llaurar
es qui alegria em donava.

Te’n pories excusar
que aquesta cançó fes planta.
Tu galania en dus tanta
com una òliba que canta
i, si per cas, ningú enquantra,
un gran susto li deu dar.
Te’n pren com un aubardà
que, de destrossat que està,
damunt s’ase no s’aguanta.

Vós teniu sa fia llesta
i la vos vull festejar.
Si no us voleu aixecar,
'mollau-la per sa finestra.