Dalt ses Cisternes Majors
te vaig veure, Margalida;
quedares empegueïda
i mudares de colors.
Jo estava llogat a l’Horta
i ara me vui desllogar,
perque un homo sempre va
amb sa criatura morta.
Desditxada la poncella
que la tiren per sa pols!
Sa meva al•lota en vol molts,
i són molts que es riuen d’ella.