Tuntam, Marieta, etxèm!
Tuntam per sa de Vernissa,
tuntam per sa de Païssa,
tuntam per sa de Betlem.
Jo voldria esser es tacons
que tu dus a ses sabates,
perque amb so mirar me mates
i amb so rallar me confons.
Jo estava a s’ombra d’un pi
al reparo d’una soca.
Es qui acompanya s’al•lota
no troba llarg es camí;
i si l’hi troba, pot dir
que encara s’amor és poca.