Per Inca tothom braveja
de l’amo Antoni Catiu,
i a Alaró tothom diu
que homo més dilecte i viu
en rodes no se’n passeja.
Si sents a dir que som mort
de tir o de fusellada,
ja em resaràs, estimada,
tres salves, d’ajonoiada;
que jo t’hauré comanada
dos mil i una vegada
a la Verge Immaculada
que te véngui a dar conhort.
Tant de bé vui an es Tonis
com an es moros d’Alger.
Ses pedres d’es meu carrer
totes faran testimonis.