Altres cançons relacionades
En mirar Son Cotoner,
jo ric, i es meu cor plora;
dins es terme de Bunyola
vos divertiu, lo meu bé.
Me creia que en festejar
ja no tenien talent,
i ara veig clarament
que en no estar-vos de present
no faç sinó badaiar.
L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.
Tradicionari de Mallorca
