Si jo no arrib a alcançar
la teva amor vertadera,
jo seré com un Sant Pere,
que se va fer canalera
a los seus uis, de plorar.

Es moros s’assoleiaven
damunt una roca gran.
I en tant en tant demanaven
quin dia era Sant Juan.
Un pie,
otro pie,
una capada,
otra capada.
Una esquenada,
otra esquenada.
Així fan los zapateros
així, així, així, així,
així me gusta a mí!
Així com se renta sa cara,
així, així, així, així,
Així me gusta a mí! etc. etc.

Adiós, interessada!
Jo no tenc que dir-te més.
Aquells mals anys d’interés
són, que t’han duita tapada.