Altres cançons relacionades
En anar a Ciutat duré
dos cèntims de regalim
per porer cantar més prim,
amb manco pena i més bé.
Els teus ulls me diuen “sí”
i la teva boca “no”;
¿vols-me dir, prenda estimada,
quin dels dos tendrà raó?
¿No trobau això que és poc?
Es que ell mateix s’enganava:
se pensava esser son pare
i llavò va esser es didot.
Tradicionari de Mallorca
