Es dematí, com és blan,
ses cabotes d’es cards piquen
i es segadors qui s’afiquen
en es fideus i sa carn.

¿Tan prest, senyors escrivans,
teniu ses plomes cansades?
Encara no hi heu posades
ses meves penes més grans.
Cabos, sergents, capitans
me diuen: −¿De què t’enfades?−
I jo te sospir debades.
D’es meu cor surten flamades,
bona amor, qui em causen danys.

Vós sou qui portau la pauma
perque sou de les majors.
Oh Ruberts, poble ditxós,
per patrona hi estau Vós,
Verge Maria del Carme.