En sortir de la Calenda,
a dur fonoi me’n ‘niré
per sa gent d’es meu carrer
que de mi té mal de ventre.
Que no es moga el qui està bé;
que el món és tan variable!
En mudar s’ase d’estable,
li fan cantar S’A per Bé.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni cap ni uis per mirar
des que te’n vares anar,
estimat, de dins Sineu.