Això és son pare,
això és sa mare,
aquest demana pa,
aquest diu que no n’hi ha,
i això és sa porcelleta
que demà hem de matar
i fara nyic, nyic, nyic, nyic!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
37
Volum
III
Interpretació
Es canta fent cansueta; mentres van agafant els dits d’un infant; començant pel dit polze. En esser al petit; l’estrenyen i el venten mentres diuen: “que fa nyic; nyic; nyic; nyic; nyic!”
Altres cançons relacionades
Jo el t’encendré
an el tio, tio.
Jo el t’encendré
an el tio paper!
-Tu no el m’encendràs
an el tio, tio,
tu no el m’encendràs
an el tio pedaç!
Jo i sa meva doneta
tots solets mos hi pegam,
i en venir es vespre lligam
set garbes y una restreta.
Es fusters fan ses arades
d’es llenyam de més endins.
Entre muntanyes i pins
ses cabres s’hi fan orades.
Tradicionari de Mallorca
