Això és son pare,
això és sa mare,
aquest demana pa,
aquest diu que no n’hi ha,
i això és sa porcelleta
que demà hem de matar
i fara nyic, nyic, nyic, nyic!
Més informació
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Interpretació
Es canta fent cansueta; mentres van agafant els dits d’un infant; començant pel dit polze. En esser al petit; l’estrenyen i el venten mentres diuen: “que fa nyic; nyic; nyic; nyic; nyic!”
Altres cançons relacionades
Jo he vist es sementer
que has de segar, Mariona;
dies de vent fa qualque ona
blava, qui la mar no en dóna;
’par que sia mar qui ve.
Ja vendràs a sa posada,
si trobes lluny es Rafal;
i jo, com a enamorada,
t’explicaré lo meu mal.
Maldament mai dugui randa
ni floquet en es cambuix,
sols que ella sigui gallarda,
de la resta me n’afluix.
Tradicionari de Mallorca
