Mestre Pere paredava
un marge sense martell
i va passar un aucell
i li tomà sa filada.

Jo tenia un foc colgat
que sempre s’aigo bullia,
i s’amor sempre creixia,
i mai l’havia mudat.
Sense aigo l’has apagat.
M’anaves amb traidoria:
vares dir que com poria
prendre, no hagués amollat.

Jo tenc s’esquena malalta,
i es braços, es coll i es cap.
Per dir-vos sa veritat.
no tenc cap os que m’aguanta.