Aina vui, Aina reclam. Aina, recorda’t de mi! En sentir anomenar Aina ja estic com un xerafí.
Aina
Felanitx
Un aucellet escrivia i un cego el se mirava i un sord que l’escoltava i un mut qui la llegia.
Vaig sembrar llavor d’amor dins es teu jardí, garrida, i ara t’ets ensenyorida d’es planter i sa llavor.
Jo n’he trobat un niuet de terroles i vitracos. Na Miquela los vol macos. Ja escatarà aquest gerret!
