Quan En Jaume Ros tenia
bona gala per cantar,
se porien passejar
per sa muntanya i es pla:
que, com ell, no n’hi havia.

No m’agrad es bacallà
ni tampoc sa sobrassada:
encara manco m’agrada,
Francina, es teu conversar.

A Lluc vares anar, a LLuc,
i amb un Lluc t’ets casada.
Si a Lluc no haguesses anada,
Lluc no hauries conegut.