Mon pare i es meus germans
m’han privada s’alegria;
ells volen que monja sia,
i ells no s’han fet capellans.
Un homo que se’n va enfora
i no sap si tornarà,
en veure Sant Julià,
d’alegria, casi plora.
Corriola i peu-de Crist
és qui m’embossa s’arada.
Pensant en vós, estimada!
Tot lo dia he estat ben trist.