Si es meu estimat se corca,
l’hauré de passar p’es forn.
Si fosses vengut dejorn
no hauries trovada fosca.
Un sol tancar i obrir d’uis
esser Déu me bastaria,
i sabria, vida mia,
sa intenció que vós duis.
A baix de la Veracreu
veuràs una verdolaga;
a mi, qui la’m fa, la’m paga;
si no la’m paga, la’m deu.