Jo tenc vint-i-nou guerreres
i a ningunes les men por,
perque, quan se’n va de jo,
me’n ric si se colga amb elles!
Com en tenia, jo en duia,
d’aquest tabac maleït,
i ara que em trob arrendit,
Cunyat, dau-me’n una fuia.
Si és veritat, Catalina,
que no em vulgues gens de bé,
¿saps a on t’esperaré?
A dins es vas del Roser,
dins un clot com una mina.