L’any catorze començà
Mallorca a estar malament.
Cada dia feia vent
de llevant o de ponent
i mai aigo arrabassà.
Ja patia es bestiar
i sa gent generalment.
Afanya’t a espigolar,
afanya’t a aplegar espigues:
cada manada que lligues
pensa que és un tros de pa.
Ella jura i perjura
que fadrí no l’ha tocada,
i n’està més engrossada
que una figa flor madura.