Damunt la pedra del vas
amb lletres d’or vaig escriure:
Jo som morta per amor,
i qui té amor no pot viure.
No t’enamors de pintura
ni de berganta d’hostal,
que és com figa de corral,
que, paupant paupant, madura.
Adiós, sol vertader,
estel de sa matinada!
Mereixs esser coronada
de brostades de llorer.