Agafaren una mosca, l aposaren dins es foc.
Espingari, gari, gari; espingari, gari, got.
Es novii menjà ses ales, sa novia es caparrot.
El primer fill que tengueren li posaren Miquelot.
Duguent-lo a batiar, les va caure dins es foc.
La padrina amb la candela, i es padrí amb un garrot.
Quan tragueren la bacina, hi posaren un durot.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Temes diversos
Llucmajor
Assonant
189
IV
Som s’homo més venturós
que pugui haver-hi a Mallorca,
perque tenc sa dona xorca
i no se conhorta amb dos.
Jo vaig néixer primerenc,
de sa primera llocada.
Adiós, enamorada!
Mal caiguesses dins s’avenc!
Jo em pensava tornar loca
quan s’estimat badaià;
llavò vaig considerar
que una perhom mos ne toca.