Agafaren una mosca, l aposaren dins es foc.
Espingari, gari, gari; espingari, gari, got.
Es novii menjà ses ales, sa novia es caparrot.
El primer fill que tengueren li posaren Miquelot.
Duguent-lo a batiar, les va caure dins es foc.
La padrina amb la candela, i es padrí amb un garrot.
Quan tragueren la bacina, hi posaren un durot.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Temes diversos
Llucmajor
Assonant
189
IV
An En Portell, majorala,
li haureu de fer menjarets:
de xeixa feis-li panets,
i si de gust li agrada,
prompte los haurà fets nets.
Si no en tens de pa, cerquè’n,
que jo no vui dijunar,
que quan nos vàrem casar,
tu t’hi vares obligar,
estimat meu, a dur-me’n.
Jesús, i que m’agradau
i que sou de bona dona!
¿Sabeu per què sou tan bona?
Perque qualque cosa em dau.