Quan me moriré, diré
an es quatre qui em duran
que em duguin disn un celler,
baix de sa bóta més gran;
que en beguin fins que en voldran,
i, en tornar, ja pagaré.

Estimada, jo no sé
qui us ha mal aconseiada,
que vos hagen arribada
a dir mal de qui us vol bé.

Noltros tenim un gallet
blanc, amb ses ales girades,
i les té tan ben posades
que sembla un arcangelet.