Sa Cadernera va anar
en es tai de sa segada,
i quan va esser a sa civada,
va dir:- Jo no sé segar.
Es blat és mal de taiar
i s’ordi qui arestes fa;
sa xeixa és bona pastada.
Que rebent es guiterró
i sa flor de sa guiterra,
que rebent tota la terra,
jo no mudaré s’amor.
En esser davant el Temple
a dur fonoi entraré
per sa gent d’es meu carrer
qui té tant de mal de ventre.