Com veig que per mi la fruita
no acaba de madurar...!
Voldria, per no penar,
bona amor, me’n ‘guésseu duita.
Era es dilluns de Sant Pere
que em vaig posar a teixir,
i es mestre me va dir:
Si no aprens de fer-ho així,
te’n podràs tornar a ca teva.
El meu cor té un mirai
cada punt i desiara.
Jo en ’via vista de clara,
emperò sense cap fava
jo no en `via vista mai.