Bona amor, aires són aires;
aires són que vós teniu.
Rentau sa cara sense aigo,
bona amor, i això no diu.
Un llaurador qui llaurava
a sa vorera d’un hort
va coir un ràvec tort
per dur a s’enamorada.
I s’hortolà qui cridava:
-Malbé faces, llaurador;
es ràvec de sa llavor
l’has duit a s’enamorada.
Encara que haja mudat
de la vila a fora vila,
no desconfieu, garrida:
jo seré vostro criat.