Estimada, matau-mè,
que tateix m’he de morir,
i almanco podré dir
que haureu passat aquest pler.
Passava per un carrer
i una jove cantava,
i a mi parer me donava
que era un rossinyol que estava
retirat dins un batzer.
Enmig de la mar hi ha
la roca de la fortuna.
Portuguès, no va de lluna;
a les fosques vol estar.