Des de Lluc a Formentera
vaig encalçar un coní.Després me tornà fugir
en es port de Capdepera.
I li torn pitjar darrere,
a la fi el vaig aglapir
jo i un qui venia amb mi
a devers Sa Dragonera.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Deià
72
II
A un fadrí que surt es vespre,
¿saps què li pot pervenir?
Trobar guerrers p’es camí
i endreçar-li qualque nespla.
Cara de sol ensolat!
Cara de lluna enllunada!
Cara de rosa encarnada!
Cara de clavell daurat!
Cunyades, sogres i nores,
n’haurien de fer un foc
que cremàs a poc a poc
i que duràs moltes hores.