Aquesta felanitxera
quatre mantes blanques té.
Si aqueix robo li surt bé,
es lladres duran bandera.
¿Vols que et diga, Catanet,
sa vida d’un conrador?
S’hivern, se mor de baldor;
s’estiu, s’escanya de set.
En Serra, a sa mare bona,
a la mort la va arribar,
i ara, amb so xeringar,
hi cerca arribar sa dona.
No va néixer cosa bona,
ni tampoc no hi morirà.