Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.
Jo i tu que som tan amics,
nos poríem partir es pa,
llavò mos porem posar
sa taleca dins es pits.
P’es sementer de Corbera
sa bandolina vengué,
i En Roig i es foraster
i es mestre de ferrer
no varen col•legir bé
lo que venia darrere.