Bona amor, no hi ha que tèmer,
que el més amat sereu vós,
mal vénguen més servidors,
cara de clavell hermós,
que a mar no hi ha grans d’arena.

Sa matinada fa fred
quan cau serena del cel.
Tu penses per un Miquel
i jo pen per un Francesc.

Qui mal anda, mal acaba;
sempre ho he sentit a dir.
Una fadrina mundana,
bé floreix, però no grana
i arriba a fer mala fi.