A Vernissa són melers;
com m’ho deien, jo no ho creia:
cinquanta cases de beies
tenen a un banc només.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vernissa
Llucmajor
1626
III
De Llucmajor és es floret
de guapes llucmajoreres.
Però no hi ha ramellet
com són ses felanitxeres.
Creu en ses meves paraules,
que no et desempararé;
en no tenir pa, et daré
carn de ses meves espatles.
Rossinyol de primavera, tu que vas cantant, cantant,
ja diràs a mon aimada que l’esper amb un gros plant.
Les meves llàgrimes cremen, cremen d’un temor molt gran.
Déu no ho vulga que en fos causa un amor i un engan,
que és lo que dóna més pena per un cor enamorat.
Per això és que tant plora, llàgrima viva el meu cor.
Déu no la vulga, vida mia, que endevín per lo que plor!
Rossinyol de primavera, tornaràs cantat, cantant,
ja diràs si mon aimada se recorda de mon plant.