A Valldemossa es fadrins tenen ses oreies d’ase, duen es bast i sa sàrri’ i sa senaia dedins.
Valldemossa
Bunyola
Si la mar tornava tinta i les ones paper fos, no en tendríem per escriure s’amor que tenim jo i vós.
Jo me passeig per la vila i enlloc me trob a pler; és perquè en no veure-te sempre t’enyor, Margalida.
Perque vaig dir “xocolati”, me volien atupar. Ara sí que ho diré clar: “Xocolati, xocolati!”
